Espai natural
A l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors, hi trobem les muntanyes mediterrànies de Tivissa-Vandellòs, que són un conjunt de serres de la serralada Prelitoral. L'espai està dividit en dues unitats orogràfiques: les muntanyes de Tivissa (a l'oest i més interiors) i les de Vandellòs (a l'est i de caràcter litoral). Aquestes serralades es van formar en un mar poc profund i càlid al Juràssic (fa més de 200 milions d’anys). Això fa que hi trobem fòssils dels mol·luscs i crustacis que hi habitaven, com ammonits i belemnits, entre d’altres. Les roques són calcàries i dolomies que es dissolen amb l’aigua de la pluja, formant relleus càrstics on hi trobem avencs, coves, balmes, roques foradades, tormos i solsides. L’estratificació d’aquestes muntanyes i la intercalació de nivells més argilosos afavoreix la presencia de surgències d’aigua (fonts i aiguamolls), basses naturals (cocons), moles, graus, lliseres, planelles i portelles.
Precisament, gràcies a la seva proximitat al mar Mediterrani, i amb alçades de fins a 727 metres (Molló Puntaire), és un territori amb una varietat d’ecosistemes i de paisatges sorprenent. A més, aquest és un espai natural protegit que ens permet gaudir de les valls i de muntanyes escarpades, ideals per practicar l'escalada.
És també una zona on, a la vegada, podem veure la flora i fauna autòctones. Aquesta és una de les seves principals singularitats, ja que conserva una bona representació de la fauna típicament mediterrània de les serralades prelitorals, on destaquen les espècies ubiqüistes. La fauna més representativa associada a aquestes comunitats està formada per espècies com el ratolí de bosc, el senglar, el tudó, el pit roig, l'esparver i el gamarús. També hi és freqüent el conill, que és l’aliment fonamental de les àguiles, nombroses en aquestes contrades, com l’àguila daurada, la calçada, la marcenca i la cuabarrada, en perill d’extinció.
A les balmes o coves hi viuen els ratpenats, com el ratpenat de musell llarg, el ratpenat gran de ferradura o el ratpenat de cova, tots protegits. Els rèptils més característics són les serps, com la serp llisa meridional, la serp blanca, la serp verda i l’escurçó. Hi trobem abelles mel·líferes, ja que hi ha apicultors que situen les seves arnes a prop del recorregut. També hi ha escorpins, escarabats (alguns dels quals estan protegits) i, si tenim sort, podem veure el cargol Abida secale, rar a Catalunya.
El bosc de la Vall de Llors és un mosaic de petits claps d’alzinar i d’extensions més grans de pinedes, amb un sotabosc d’arbustos molt diversos, perfectament adaptats a un territori sec i assolellat en el que cal aprofitar fins la darrera gota d’aigua. L’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors acullen una flora excepcional que esclata cada primavera per a tots els qui s’apropen a observar-la. Omplen de color els camps romanins i brucs, farigoles i lligaboscs, roselles i orquídies, romeroles i rosers silvestres. Una llista completa i molt diversa que converteix aquest territori en un espai únic tant per a botànics com per als senderistes, que gaudeixen del descobriment natural de manera tranquil·la i reposada. La vegetació és sobretot el matollar propi de zones càlides mediterrànies i alguns pinars de pi blanc. Hi proliferen orquídies autòctones als indrets més humits, com les abelleres i la Cephalanthera. Hi és molt abundant el margalló. Gran part del recorregut d’aquests camins i rutes per viure la muntanya formen part de l’espai protegit per la Xarxa Natura 2000 Tivissa-Vandellòs-Llaberia i pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) Muntanyes de Tivissa-Vandellòs.